Aquest diumenge moria a Barcelona l’enginyer –però escriptor i historiador de vocació– Ramir Lacasa Laosa, responsable del blog Palatio Frugelli, col·laborador assidu de Revista del Baix Empordà des de l’any 2011 i autor dels llibres Palafrugell. Racons i raons amb història (2018) i El carrer de la Caritat i la placeta d’en Bou (coescrit amb Anna M. Cuesta i Montse Miró, 2024), presentat durant la passada Festa Major de Palafrugell.
Nascut a Conca l’any 1958 i establert a Barcelona després de diplomar-se en disseny i tècnic en desenvolupament de projectes d’enginyeria i obra civil en l’especialitat de carreteres i ponts, Lacasa sempre va mantenir uns estrets lligams amb Palafrugell –on va viure la seva infància i adolescència–, i es va acabar convertint en un gran coneixedor de la seva història i la seva gent, a qui va dedicar la majoria dels seus escrits. Molts dels seus textos es troben recollits tant a les pàgines de Revista del Baix Empordà, per la qual va signar una seixantena llarga d’articles, com en el volum Palafrugell. Racons i raons amb història, editat per Revista del Baix Empordà el 2018 amb pròleg d’Evarist Puig i introducció de Lluís Molinas. Lacasa va seguir ampliant en anys posteriors el contingut del llibre amb la secció “A la vila del Peix Fregit” de la pàgina web de la mateixa publicació.
El mateix Ramir Lacasa resumia la seva biografia en la presentació que va tenir lloc a l’auditori del Museu del Suro de Palafrugell el 19 de juliol de 2018:
“Jo, Ramir Lacasa Laosa, vaig néixer a Conca i era ben petit que els meus pares es van establir a Palafrugell, localitat que descobriren tornant de Niça, on havien estat residint un temps. La vida al poble em va donar uns valors i la formació humana –no n’he volgut adquirir d’altres–, que encara em serveixen bé i amb els quals em sento complet.
A la ciutat vaig cursar estudis superiors d’arquitectura que no vaig voler acabar, però vaig poder gaudir d’aquell esperit tan anglosaxó i català, segons es miri, com és l’amor per la terra amb la Unió Excursionista de Catalunya, dins la Secció d’Investigacions i Recerques Espeleològiques. Mentrestant col·laborava en la publicació del Butlletí Espeleològic, alhora que mantenia latent un vell anhel que tenia des de la infantesa: escriure la Història de Palafrugell.
Aquest deler em venia de quan un dia, ara ho recordo, vaig trucar la porta de can Frigolet de la Caritat perquè a escola el professor m’havia comentat que el Sr. Joan Frigola tenia un llibre de Torroella i Plaja sobre la Història de Palafrugell. Com que no me’l volia deixar emportar, em va permetre durant uns quants dies fer ús del seu despatx. L’habitació obscura, una mica tètrica, estava moblada a l’antiga i plena de llibres: m’imposava. La casa és una antiga masia tan antiga com la història que volia conèixer. La deferència que em va mostrar el Sr. Frigola em va omplir de gratitud, obligant-me a complir el meu somni.
Molt temps desprès vaig obrir un blog d’històries sobre Palafrugell (http://palatiofrugelli.blogspot.com/), el somni començava a agafar forma. Un dia vaig rebre la trucada de Gabriel Martín i Roig, que em va posar en contacte amb la Revista del Baix Empordà, un pas més. Ara que estic escrivint aquesta mena de biografia, que serveixi per a la presentació d’un llibre d’històries de Palafrugell tinc la sensació que la realitat està superada i el cicle es clou, tornant a convertir-se en un somni. La deferència torna a omplir-me de gratitud”.
Moltes gràcies per tot, Ramir, sempre et trobarem a faltar. Revista del Baix Empordà no seria el que és ni hauria arribat fins on ha arribat sense els teus articles, les teves col·laboracions i, no menys important, la teva amistat més sincera.
