La Bisbal d’Empordà.- El 23 d’octubre l’Oficina de Català de la Bisbal, del Consorci per a la Normalització Lingüística, va llançar la campanya “21 dies. D’entrada, en català” per promoure l’ús de la llengua catalana a la ciutat.
La proposta, que vol servir per tal conscienciar a la població sobre la importància de no canviar de llengua, va cloure amb una presentació aquest dimecres al Teatre Mundial. L’acte va comptar amb les intervencions de l’alcalde, Òscar Aparicio, la regidora de Cultura, Eva Rovira i en Carles Sanjosé (Sanjosex), que va interpretar diverses peces musicals. La iniciativa té per objectiu reflexionar sobre l’ús que es fa de la llengua aadreçant-s a un desconegut o a una persona que d’entrada no parla català (tot i que potser el sap o l’entén perfectament).
21 dies és el temps que cal segons els experts per modificar un costum. És un gest petit, el que cal, un gest petit i repetit al llarg de tres setmanes, a fi que el cervell l’adopti i el faci seu amb tota normalitat. Pot ser deixar de fumar, deixar de mossegar-se les ungles, qualsevol hàbit quotidià que es vulgui deixar enrere. I un dels hàbits més freqüents a Catalunya és el dels catalanoparlants que canvien automàticament de llengua quan algú els parla en castellà o, senzillament, quan s’adrecen a algú que pels trets físics no reconeixen com un autòcton. Les estadístiques canten: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua, és a dir, abandonen el català quan algú els parla en castellà.
Aquesta conducta és perjudicial per a la supervivència del català perquè fa que desaparegui de tots els espais i dificulta que els qui encara no el parlen el puguin aprendre i practicar. Per això el Consorci per la Normalització Lingüística treballa per capgirar aquest hàbit: perquè parlar català amb tothom és ajudar els qui l’aprenen, és fer la llengua útil i necessària, és donar-li una oportunitat de continuar existint», defensa la campanya. “Amagant el català es fa prescindible i la conseqüència d’aquest hàbit la podem veure als mateixos carrers i establiments de molts municipis de les comarques gironines, on cada cop se sent menys català”, argumenta.
