La temporada 2025 de la Fundació Vila Casas girarà al voltant de la crítica social, el paper de la dona, el vincle amb el territori i la concepció existencialista de la vida. En l’àmbit de l’art, es combinarà les exposicions dels museus i les col·leccions permanents amb una programació més conceptualitzada, pensada específicament per a diversos equipaments en territori nacional i internacional.
D’altra banda, es farà una redefinició de diversos espais amb l’objectiu de guanyar “transversalitat” i “nous públics“. L’educació tindrà un major pes, així com els interessos i necessitats de la població jove. A més, es participarà per primera vegada a la Fira ARCO de Madrid amb la creació d’un nou guardó.
El director general de la Fundació Vila Casas, Joan Torras, ha subratllat que deixen enrere un molt bon 2024 que s’ha convertit, a nivell de xifres, en un dels anys “que ha anat millor“. Torras ha recordat que en el cas de la programació sempre es treballa a tres anys vista, i que actualment ja tenen un dibuix de què s’exposarà pràcticament fins el 2027.
La programació prevista pel 2025 es desenvolupa a partir de quatre temàtiques: la crítica social, la salut sexual i reproductiva i el paper de la dona en la societat, la concepció existencialista de la vida i el vincle amb el territori. El primer eix el conformen les exposicions de Lluís Hortalà, Toni Giró i Ramon Calsina, que reflexionen des de perspectives diverses sobre la crisi sistèmica, la precarietat, les febleses humanes i les contradiccions de la societat.
Els aspectes vinculats al món de la dona i a les seves reivindicacions individuals i col·lectives prenen presència a través de les exposicions de Marga Ximenez i Laia Abril. Allunyades de les anteriors, s’esperen també dues grans exposicions. D’una banda, la dedicada a Silvia Gubern, que viatja a l’arrel de la seva obra per mostrar la filosofia mística de la vida de l’artista, i que es contraposa a l’existencialisme de Carles Gabaró, que s’endinsa en una reflexió sobre la vida, la mort i les dificultats de viure.
Finalment, apostant per joves valors de la fotografia i procurant establir ponts amb el territori de l’Empordà, es farà una exposició de Salvi Danés que, de manera poètica, analitza el batec de la vida i el paisatge empordanès. Paral·lelament a la proposta expositiva, la Fundació Vila Casas inicia un procés de reflexió i canvi de les col·leccions permanents amb el propòsit d’enfortir-ne el relat expositiu.
Redefinir els espais dels museus
Com a novetat, Torras ha explicat que hi haurà certs canvis en alguns dels museus, com per exemple el de Can Mario, on es refarà tota la planta zero per disposar d’una sala polivalent des d’on programar activitats i reforçar el servei educatiu. Això també permetrà crear un circuit expositiu que afavorirà una millor contemplació de les obres exposades. D’altra banda, a Palau Solterra, es redefinirà el circuit expositiu amb el trasllat de les sales d’exposicions temporals al primer pis, així, conviuran amb la col·lecció permanent.
Paral·lelament, durant el 2025 s’iniciarà un nou projecte que porta per nom: “Una nova porta a l’art”, que té com a objectiu apropar l’art contemporani a totes les persones. Per fer-ho, es faran propostes que ofereixen experiències accessibles i inclusives de la mà de la música, la gastronomia, el cinema o la tecnologia.
Un altre aposta serà el projecte “Punts de Fuga”, que a través de convenis de col·laboració amb altres equipaments del territori nacional i internacional proposa projectar el treball dels creadors amb un seguit d’exposicions conceptualitzades per a l’ocasió. La temporada vinent comptarà amb exposicions organitzades a les ciutats de Madrid, París, Segòvia, Shangai, Pequín, Girona, Sant Joan de les Abadesses o Vila-seca, entre d’altres.
A més, enguany la Fundació participarà a la fira ARCO de Madrid, en el marc de la qual s’ha creat el Premi ARCO Antoni Vila Casas, un guardó d’adquisició d’obra acompanyat d’una exposició de l’artista guanyador al Museu Can Framis. Finalment, durant el 2025 tindran lloc una sèrie de conferències que serviran de preludi del programa “L’art de col·leccionar”, que s’inaugurarà l’any següent.
Educació i salut
Un dels aspectes en els quals Torras ha insistit més és l’educació amb la voluntat de complementar el currículum escolar i acompanyar l’alumnat al llarg de tota la seva trajectòria educativa. “No volem ser el típics museu on vagin una vegada a l’any, ha de ser una experiència més transversal i perquè això passi han d’estar vius i que passin coses“, ha assenyalat. Per fer-ho, la Fundació ha desenvolupat activitats que permeten explorar l’art des d’una perspectiva multidimensional i que promouen una connexió més profunda amb els grans reptes socials i culturals de l’actualitat.
Això es complementa amb una formació per a docents, amb qui es buscarà formes d’enriquir les seves pràctiques en aquest aspecte. “L’educació artística dels nens, especialment en art contemporani és molt coixa i per això volem anar un pas més enllà“, ha conclòs el director general. Una aposta que es fa també extensible al públic jove d’entre 20 i 35 anys, per qui s’oferirà una activitat trimestral única amb preus reduïts.
Finalment, es comptarà amb un projecte de salut que passa per millorar la salut a través de l’art, col·laborar en el finançament de projectes i establir ponts de diàleg entre els professionals del sector, els mitjans de comunicació i la societat.
