Figueres.- La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha encapçalat aquest dimecres l’obertura institucional de l’Any Montserrat Vayreda a l’Auditori dels Caputxins de Figueres, ciutat on va viure gran part de la seva vida i que la va nomenar filla predilecta el 8 de novembre de 2006.
L’acte, que s’emmarca en la celebració del centenari de l’autora empordanesa, ha volgut ser un reconeixement a l’obra i la figura de l’escriptora, molt estimada a Figueres pel seu tarannà obert i generós, activisme cultural i la seva acció intel·lectual.
Garriga ha reivindicat la figura de Vayreda i ha assegurat que aquesta commemoració servirà “perquè la seva obra surti de les terres gironines i esdevingui el referent nacional que li pertoca ser”. “Commemorar-la és un deure molt especial perquè significa corregir una desatenció imperdonable”, ha dit. També ha anunciat que, a més de tot el seguit d’activitats que composaran l’Any Vayreda, es publicaran quatre llibres de l’autora “perquè pugui ser llegida, coneguda i arribi a les taules de novetats de les llibreries”. Amb tot, l’Any Vayreda pretén “situar la seva obra poètica en el context de la poesia catalana contemporània”.
Les salutacions institucionals han anat a càrrec de Jordi Masquef, alcalde de Figueres, i de la consellera Garriga. A l’acte hi han assistit la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; la regidora de Cultura de l’ajuntament de Figueres, Mariona Seguranyes; el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, Josep Calatayud; i la comissària de l’Any Montserrat Vayreda, Anna Maria Velaz. La periodista Mercè Sibina ha conduït l’acte.
També s’ha celebrat una taula rodona per parlar del llegat i l’actualitat de l’obra de Vayreda, amb la participació de la professora Mariàngela Vilallonga, de la Càtedra de Patrimoni Literari Carles Fages de Climent, Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona; l’escriptora i editora Mercè Cuartiella, conductora de la taula, i la comissària de l’Any, Anna Maria Velaz Sicart.
Per acabar, un tast de l’espectacle “La sensibilitat de la tramuntana” amb l’actor Martí Peraferrer Vayreda i la cantant i pedagoga musical Glòria Vila Aymerich, ha posat punt final a la vetllada.
L’Any Montserrat Vayreda vol, amb la complicitat d’estaments, associacions i particulars, que la figura de l’escriptora i la seva obra literària sigui llegida, coneguda, estudiada i valorada arreu de Catalunya, com ja ho és a la seva terra empordanesa. Aquest és un dels principals objectius d’aquesta celebració durant l’any 2024: situar una poeta singular al lloc que li correspon en el context de la cultura catalana contemporània.
A més, per difondre l’obra vayrediana en el conjunt de la societat, es convidarà a entitats, estaments i associacions a participar de forma activa en la commemoració a través de conferències, recitals o sessions poeticomusicals. La commemoració també s’estendrà a l’àmbit educatiu, perquè infants i adolescents puguin gaudir i treballar l’autora; i a través de la jornada acadèmica, des de l’òptica dels estudiosos de l’obra i del context històric i artístic en què es va moure l’autora, que se celebrarà al novembre a la Universitat de Girona.
L’autora
Montserrat Vayreda i Trullol va néixer a Lladó el 28 d’agost de 1924. És sobretot coneguda com a poeta, però cal recordar que no només va escriure poesia. Els pobles de l’Alt Empordà, la seva obra magna en prosa, es va publicar en edició de bibliòfil entre 1978 i 1990. Per dur a terme aquell projecte editorial, Montserrat va recórrer incansablement tots els municipis, pobles i llogarrets de la comarca. Paisatge, història i llegenda es fusionen en les descripcions, complementades amb il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics. Aquesta obra, intensament viscuda, entre crònica periodística –amb crítica constructiva inclosa– i descripció històrica i paisatgística, inclou també un poema original dedicat a cadascun dels pobles. L’obra ha estat reeditada darrerament en quatre volums i torna a ser avui a l’abast del lector.
La poesia vayrediana és rica i variada, essencial i mesurada, lluminosa i reflexiva amb la lògica evolució formal en una obra que es presenta tan dilatada en el temps: el de tota una vida de la dona que, fins als últims moments, va tenir la ploma a la mà, disposada a copsar la poesia de l’instant fugitiu o a reviure els records del passat que “tot s’ho enduu” per transformar-los en matèria poètica.
El tarannà decidit i coratjós de l’autora impregna bona part de la seva poesia, vitalista i esperançada: “Si l’ametller i jo / l’hivern podem vèncer, / és perquè tenim /esperança sempre / i amb saba o amb sang / encenem bandera”.
