Torroella de Montgrí.- Aquest mes de maig arriben les Jornades de Memòria Històrica Local, que aquest any estan dedicades a analitzar en profunditat l’economia del primer franquisme sota el títol”Fer fortuna o sobreviure (1939 – 1959)”. Aquestes jornades se centren en una època que no només va estar marcada per la repressió política sinó també per una desigualtat econòmica notable, caracteritzada per l’especulació, la corrupció i les dificultats de subsistència de la població.
Els experts i investigadors reunits en aquest esdeveniment oferiran una visió crítica i reflexiva sobre els diferents aspectes econòmics que van definir aquest període, com ara el mercat negre, l’estraperlo, l’autarquia, el contraban i altres pràctiques que van marcar el dia a dia dels ciutadans durant els anys del franquisme. Amb un enfocament exhaustiu, es posarà en relleu com la població es va veure obligada a fer front a un entorn econòmic difícil i ple de vicissituds.
Així, les Jornades de Memòria Històrica Local es converteixen en un espai de reflexió i anàlisi essencial per entendre la complexitat i les repercussions de l’economia durant aquesta etapa de la nostra història. Un any més, es promourà l’espai de recollida de memòria oral “Tertúlies de memòria” on es convida a participar a totes aquelles persones que tinguin interès en relatar les seves experiències i records del període tractat.
Les Jornades: “Fer fortuna o sobreviure (1939-1959)”, del 3 al 24 de maig de 2024
Al llarg del franquisme es varen succeir diferents etapes econòmiques. Els primers anys després de la Guerra Civil, el règim va imposar un període d’autarquia i d’aïllament internacional. Unes dècades d’una llarga i profunda depressió econòmica que van portar un creixement de la misèria i una economia submergida on el mercat negre i l’estraperlo de productes de primera necessitat eren la via per a la supervivència.
El règim, fins al pla nacional d’estabilització de 1959, va exercir un fort control sobre l’economia mitjançant la planificació centralitzada i la creació de monopolis controlats per l’estat. Aquest model econòmic va alimentar un clima de corrupció generalitzada on els privilegiats i els afins al règim obtenien beneficis a costa del patrimoni públic.
El franquisme no només va representar una època de repressió política sinó també un període de desigualtat econòmica marcada per l’especulació, la corrupció i les dificultats per viure de la població.
Programa
Divendres 3 de maig. Conferència “Intervencionisme, regulació i desigualtat econòmica durant el primer franquisme: el cas d’UNITESA (1939-1959)”, a càrrec de Montserrat Llonch, Doctora en Història a la UAB.
Dissabte 4 de maig. Filosofia a l’àgora. Conferència “Les col·lectivitzacions a Torroella de Montgrí (1936-39)”, a càrrec de Teresa Ferré, professora de la UAB i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana.
Divendres 10 de maig. Taula rodona “Sobreviure: contraban, estraperlo i mercat negre” a càrrec de torroellenques i torroellencs.
Dilluns 13 de maig. Presentació del llibre La Passadora, de Laia Perearnau, a càrrec de la seva autora i Abel Font, periodista.
Dimecres 15 de maig. Tertúlies de memòria.
Dissabte 18 de maig. Projecció del film Bienvenido, Míster Marshall, de Luis Garcia Berlanga (1952).
Dimecres 22 de maig. Tertúlies de memòria.
Divendres 24 de maig. Diàleg “Les grans fortunes del franquisme”, amb David Bassa, escriptor i periodista.
Del 3 al 24 de maig. Exposició fotogràfica “Les col·lectivitzacions del 1936 a Torroella”, de Carlos Pérez de Rozas en el marc del projecte Tot això és nostre de l’Observatori de la Vida Quotidiana.
