Girona (ACN).- L’edificació s’ha estancat a les comarques gironines durant el 2022. Segons el Col·legi d’Arquitectes, tot i que la xifra d’expedients visats és la més alta de l’última dècada (2.232), la superfície d’obra tan sols s’ha situat un 1,56% per sobre la del 2021 (684.742 metres quadrats).
Sobretot, aquest lleuger creixement s’explica per les rehabilitacions, perquè l’obra nova s’ha mantingut invariable i les promocions d’habitatge, fins i tot, han baixat un 2,46%. Els arquitectes gironins asseguren que cal “activar la cultura de la rehabilitació” i confien que els Next Generation hi ajudin. Això sí, a diferència de Catalunya, on l’edificació encara continua sota xifres prepandèmia, a Girona ja s’està un 16% per sobre els registres del 2019 .
El balanç del Col·legi d’Arquitectes analitza les dades dels projectes d’execució; és a dir, aquells que són obligatoris per poder començar tant obra nova com rehabilitacions. I d’entrada, la primera conclusió que posa l’estudi damunt la taula és que, aquest 2022, l’edificació a les comarques gironines s’ha estancat.
A la demarcació, els arquitectes han visat 2.232 expedients –la xifra més alta de l’última dècada– que sumen 684.742 metres quadrats. Si es posa el focus damunt la superfície, representa tan sols un 1,56% més en relació al 2021 (aleshores, van ser 674.244 m²). Però si la dada es compara amb la del 2019, l’últim any prepandèmia, arriba a ser gairebé un 16% més (589.785 m²).
És a dir, que tot i que l’edificació s’hagi atenuat durant el 2021, a les comarques gironines encara es manté per sobre dels registres anteriors a la covid-19. Cosa que no passa arreu de Catalunya. Perquè aquí, si bé la superfície total visada ha crescut un 4,4% en relació amb l’any passat, encara continua per sota dels nivells del 2019.
Si les dades de superfície visada es posen damunt del mapa, aquelles comarques on durant el 2022 s’han certificat més metres quadrats són el Baix i l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva. I per municipis, aquells que acaparen més superfície construïda són Girona, Olot, Begur i la Jonquera.
Un 2,46% menys de nous habitatges
L’estudi del COAC també permet segmentar els expedients per tipologies, i veure quins es refereixen a obra nova, i quins a rehabilitació. Durant el 2022, els arquitectes gironins han visat 442.585m² de noves construccions arreu de la demarcació, cosa que representa tan sols un “ínfim” 0,1% més en relació al 2021, concreta el president de la demarcació de Girona del col·legi, Marc Riera.
Si es posa el focus en els habitatges nous, en aquest cas d’un any per l’altre la xifra ha anat a la baixa. Perquè durant el 2022 els arquitectes n’han visat 1.668 (sumant tant pisos com cases) mentre que al 2021 n’havien estat 1.710.
Sigui com sigui, però, Marc Riera subratlla que, a la demarcació, “l’obra nova continua tenint el pes predominant de l’edificació“, perquè arriba a representar el 66% de totes les obres que s’han fet a les comarques gironines. I per contra, a la rehabilitació encara li queda camí per fer.
L’any passat, segons recull el COAC, les grans reformes van créixer un 4,3% a la demarcació. Se’n van visar 224.031m²; sobretot, a l’Alt i el Baix Empordà, al Gironès i a la Selva. Marc Riera explica, però, que el pes de la rehabilitació encara segueix essent “poc significatiu” si es compara amb el de l’obra nova, i en aquest sentit confia que les ajudes dels fons Next Generation contribueixin a impulsar les reformes. “Continuarem treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra, perquè la resposta als nous reptes ha de passar per renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions“, subratlla el president del COAC.
Hostaleria i educació
Per últim, l’estudi dels arquitectes gironins també analitza l’evolució que han tingut aquelles altres tipologies d’edificacions. A la demarcació, aquells projectes que no són d’habitatge sumen 180.898 metres quadrats durant el 2022. Són un 2,1% més en comparació amb l’any anterior, i un 11,8% més en relació amb el 2019.
Pel què fa a sectors, la superfície en hostaleria creix considerablement per primer cop en quatre anys, i també van a l’alça l’educació i, en menor mesura, les oficines. Per contra, la sanitat i el comerç tanquen l’any a la baixa (i decreixen un 62,1% i un 5,2%, respectivament). El COAC sí que matisa, però, que els projectes públics no tenen obligació de visar-se. I que, per tant, aquestes dades fan referència a aquells que ha impulsat la iniciativa privada o bé que les administracions han decidit visar.
