L’institut oceanogràfic de Catalunya (ICATMAR) presenta les eines, serveis i recursos disponibles per la comunitat marítima

Catalunya (ACN).- L’institut oceanogràfic de Catalunya (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar – ICATMAR) ha presentat aquest dimecres els serveis que aquest centre de recerca posa a disposició de la comunitat marítima i de la ciutadania en general.

Les principals línies d’actuació d’aquest Institut són, per una banda el coneixement de l’estat biològic de les espècies d’interès pesquer, la quantificació de l’impacte de la pesca recreativa i el seguiment socio-econòmic d’aquests sectors, i de l’altra la recollida i anàlisi de dades oceanogràfiques (corrents marins , temperatura, salinitat) que permetran establir prediccions futures.
La voluntat de servei públic de l’ICATMAR es reflexa en la publicació, mitjançant la pàgina web de totes les dades i anàlisi efectuats per l’Institut. Així es poden consultar les conclusions dels múltiples informes sobre la pesca a Catalunya duts a terme pels científics d’aquest organisme, ladistribució de les captures pesqueres mitjançant el visor pesquer que permet comparar la composició de les captures pesqueres fetes en els diferents ports i zones del litoral català, estudis socioeconòmics del sector pesquer professional i recreatiu, l’avaluació de l’estat de les principals espècies d’interès per a les diferents modalitats pesqueres inclosa la pesca recreativa, la visualització en temps real de les corrents i dades oceanogràfiques recollides, la caracterització de la presència de brossa marina (marine litter) als caladors pesquers.

La xarxa de radars acabarà el seu desplegament aquest 2024
Per poder obtenir tota aquesta informació, el Govern va iniciar fa dos anys, la instal·lació d’una xarxa de set radars d’alta freqüència,que s’acabarà de desplegar a finalsde 2024,que facilita informació sobre els corrents superficials i cobreix tot el territori català, des del golf de Lleó fins a Calafell, a partir d’on la xarxa es complementarà amb els tres radars ja existents de Ports de l’Estat.
La col·laboració dels responsables de les instal·lacions portuàries, o espais privats on s’han instal·lat els radars i totes les facilitats rebudes,han permès en un temps curt –tres anys– la posada en marxa en llocs estratègics dels cinc radars actuals i els dos que es preveuen instal·lar enguany.
El primer dels radars va entrar en funcionament a finals de 2022 i està situat a Cap de Creus, Cadaqués. El segon es va instal.lar el febrer de 2023 a cap sa Sal, Begur. Aquell mateix any, també es van posar en marxa els radars dels ports d’Arenys de Mar, Barcelona i Port Ginesta – Sitges; i, l’any 2024, es completarà la xarxa amb dos radars al port de Segur de Calafell i al far de Tossa de Mar.
Durant el 2024 i 2025, també està prevista l’adquisició de boies fixes i de deriva per complementar la informació dels radars aportant dades de les corrents marines en la columna d’aigua, informació molt rellevant que pot anar des de conèixer la dispersió de larves (ictioplàncton) d’espècies comercials, que ajudarà a la millor gestió dels recursos pesquers, manteniment de les infraestructures marítimes, seguiment de la dinàmica litoral, millorar la seguretat marítima col·laborant amb les Capitanies Marítimes, facilitar informació per al desenvolupament d’activitats subaquàtiques d’esbarjo, entre d’ altres.
Els serveis d’ICATMAR estan disponibles per als operadors del sector de la pesca professional i recreativa, els sectors nàutics i subaquàtics professionals i d’ esbarjo, les administracions, mitjans de comunicació, universitats i altres centres de recerca i per la ciutadania en general.
Per als propers set anys es destinaran a ICATMAR 18,87 milions d’euros. D’aquests, destaca l’aportació del Departament d’Acció Climàtica de 10,6 M€ en el període 2023-2029 mitjançant una subvenció directa a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), cofinançats en un 70% pel Fons Europeu Marítim, de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA) o la inversió de 4,2 M€ en infraestructures oceanogràfiques finançades gràcies al Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya per tal que l’ICATMAR es consolidi com a epicentre de la recerca oceanogràfica a Catalunya.

Què és l’ICATMAR?
El Departament d’Acció Climàtica, en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya (EMC), va apostar per la constitució de l’Institut Català per a la Recerca del Mar per implementar les competències en recerca oceanogràfica transferides a la Generalitat de Catalunya. La creació d’ICATMAR ha dotat de contingut les competències en oceanografia que Catalunya tenia transferides des de 1982.
Tots aquests serveis són possibles, entre d’altres, gràcies a l’estreta col·laboració entre els serveis tècnics de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible (DGPMPS) i els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) que formen part d’ ICATMAR, el cofinançament de Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA), i la signatura de dos convenis entre la Generalitat i el CSIC que han donat el marc jurídic indispensable.
La gestió de les infraestructures vinculades a l’oceanografia operacional, la recaptació de dades i mostrejos a bord d’embarcacions de pesca, el seguiment i monitoratge de la pesca recreativa, l’emissió d’informes, l’assessorament a l’administració pesquera, etc., són gestionades pel Consell Rector, òrgan de direcció de l’ICATMAR, format de forma paritària per la direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible i l’Institut de Ciències del Mar-CSIC.

La importància de tenir uns serveis oceanogràfics propis
Des que es va posar en funcionament l’ICATMAR i el seu servei d’ assessorament a la pesca, s’han fet estudis sobre les captures pesqueres a Catalunya i la seva evolució, sobre l’estat biològic de les espècies més significatives, sobre la situació socioeconòmica de les diferents flotes, sobre les interaccions d’espècies com la tonyina en la flota d’encerclament, o la presència de noves espècies de característiques invasores però de gran interès pesquer com són el cranc blau o el llagostí cafè, ambdós amb una presència molt significativa al delta de l’Ebre. Uns estudis que s’han completat amb un visor pesquer, que distingeix entre la fracció comercial de la captura, que inclou les espècies que es venen a llotja, la fracció de rebuig, que inclou tant espècies sense interès comercial com individus d’espècies comercials massa petits per vendre’ls, les restes naturals, relatives a la matèria d’origen natural, i les deixalles marines, que són les restes d’origen antropogènic que s’han trobat a les xarxes.
El coneixement generat des de la data de constitució de l’ICATMAR ha permès al Govern defensar els interessos del sector pesquer català davant de les instàncies estatals, europees i internacionals, sobre la implementació de mesures de gestió pesquera. Per exemple, el seguiment d’ICATMAR ha permès valorar en temps real l’impacte de l’aplicació del Pla Multianual de pesca demersal al Mediterrani (MAP)en front de les propostes de retallades de dies de pesca. Ha permès dissenyar, amb la col·laboració del sector pesquer, zones de tancament pesquer per a la recuperació de les poblacions i s’estan avaluant els beneficis per a la recuperació del recurs, s’han promogut mesures d’increment de la selectivitat per evitar la captura d’alevins i la instal·lació de portes d’arrossegament sense contacte amb el fons reduint l’impacte sobre els ecosistemes. Sense oblidar, que els informes d’ICATMAR han servit per revertir situacions inversemblants com la veda d’espècie de la sardina, establerta inicialment en el Pla de gestió d’encerclament de petits pelàgics de l’Estat, finalment suspesa.
Paral·lelament, l’ICATMAR, participa donant suport científic als comitès de cogestió pesquera desplegats a Catalunya: el de la pesca al Cap de Creus, la sèpia de les badies de Pals i de Roses, el Comitè de la modalitat de la sonsera, el del pop roquer, el cranc blau o el de la pesca al delta de l’Ebre, i efectuant avaluacions socioeconòmiques de la flota pesquera en el seu conjunt, com les dels ports de Vilanova i la Geltrú o Palamós.
Quanta la pesca recreativa ICATMAR treballa en la recollida contínua de dades fent avaluacions de les captures, analitzant les èpoques i zones de litoral on cal aplicar models de gestió innovadors per les espècies més vulnerables o garantint els objectius de conservació en espais marins protegits. Investigadors d’ ICATMARparticipen també a la Taula de cogestió de la pesca recreativa a Catalunya.
Destacar que fruit de mostrejos i recaptació de dades de les principals espècies de referència de les pesqueres de fons, l’ICATMAR està preparat per fer les primeres avaluacions pesqueres amb els models més actuals i exigents que han de permetre en els propers anys prendre mesures tècniques de gestió, ajustades a la situació real de les poblacions d’espècies d’interès pesquer a la zona del mar català.

Previsions oceanogràfiques
La posada en marxa del servei d’oceanografia operacional molt més recent permet disposar ja de visors que mostren les corrents superficials des de Cap de Creus fins a la costa central, millorar les previsions meteorològiques en coordinació amb elServei Meteorològic de Catalunya i en els propers mesos fer també previsions oceanogràfiques. Malgrat el poc temps que porta en funcionament aquest servei, ja s’ està treballant amb centres de recerca i universitats de l’ Occitània per ampliar la cobertura a tot el Golf de Lleó, zona de forts i sobtats canvis de corrents que afecten sector econòmics com la nàutica, la pesca o el turisme.
L’ICATMAR participa també en el observatori de la Biodiversitat aportant tota la informació recollida i les dades ambientals s’envien per a nodrir bases de dades a nivell europeu ( EMODNET) .
En definitiva, l’esperit d’ICATMAR en el marc de l’Estratègia Marítima de Catalunya, és millorar el coneixement marí i posar a disposició de la comunitat marítima d’eines i serveis per millorar la interacció humana davant la Mar.

Tags: Acció Climàtica, Catalunya, ciència, estudis marítims, Generalitat de Catalunya, ICATMAR, informació, investigació, medi ambient, pesca, ports de la Generalitat, radar, recursos, societat
Notícia anterior
Palamós inicia les obres de manteniment al castell de Sant Esteve de La Fosca
Notícia següent
Tretze detinguts a França per un intent d’homicidi a Empúries a principis del 2023

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes