Un altre divendres de compartir literatura a cal El Cu-Cut, a Torroella de Montgrí. Sala plena a la presentació del darrer llibre guanyador del IXè Premi Empordà de novel·la, Sota una mateixa tempesta. L’editorial Brau ens l’ha tingut a punt per a poder-la comprar i regalar durant l’estiu.
La Maria Teresa fa de mestra de cerimònies donant la benvinguda a l’autor, Jaume Benavente, a tot el públic present, polítics inclosos i a Jordi Imaz, comissari des del primer dia del Premi de Novel·la Empordà. Ell farà d’advocat del diable provocant l’autor a explicar-nos -sense fer cap descoberta imprudent- de què va la seva obra. L’alcalde de Torroella, Jordi Colomí fa l’agraïment a la Llibreria El Cu-Cut per la tasca sostinguda de prescriptora d’aquesta vil·la compromesa amb la cultura des dels temps més antics. Enric Marquès, l’actual president del Consell Comarcal del Baix Empordà centrà de nou l’atenció en la importància de promoure la cultura –posant-hi diners– perquè premis com aquest deixin de ser “miracles” i arrelin.
Inicien un diàleg Jaume Benavente i Jordi Imaz. En Jaume es confessa sorprès i agraït de veure tanta gent omplint una sala esperant escoltar-lo. El professor de literatura entra en matèria fent una pinzellada a la biografia de l’autor present, nascut a Barcelona, viatger impenitent, infantesa al Brasil, vint llibres publicats entre novel·la juvenil i adulta, poesia, narrativa breu, premis rebuts (Ramon Muntaner, el Lleida, el València, el Benvingut Oliver,el Roc Boronat, el Pin i Soler) i centra: “Què t’impulsa a escriure aquesta novel·la?”.
L’autor explica que sempre vol explicar la fragilitat de la vida, allò que li aporten els viatge i en aquesta novel·la ha volgut canviar la forma de narrar, ja no parla una veu en tercera persona, aquí hi ha un cor, una coral de veus que batega. El batec de la vida li és important, el batec del relat i de cada personatge. Per aquesta novel·la el detonant extern va ser una notícia que resumida ve a dir que la Galàxia Andròmeda col·lisionarà amb la Via Làctia i desapareixerem, d’aquí a molts milers d’anys. La vida és fràgil.
Ens segueix explicant que mira d’incloure persones reals transformades en personatges, escriu seguint un batec, no fa guió a priori la novel·la es va estructurant a mida que avança, s’escolta i escolta, mira de traslladar de forma no lineal –tal i com és una vida ferida– una història que atrapi el lector. Aquesta novel·la, Sota una mateixa tempesta, narra diferents vides en diferents temps i espais que conflueixen sense saber-ho, ni voler-ho en el que és el laberint de la vida. Personatges principals per iniciar i no perdre el fil, en Gerard i l’Èlia, l’irrupció d’un ictus, canvi de paràmetres vitals, afrontament de dols, canvis de paisatges de vida, de lloc, de llums, entorn i metàfores i personatges acompanyants que acaben teixint les idees que ens vol transmetre. Un final obert que convida a continuar pensant, a reflexionar. Viure és un viatge on mai sabem si tindrem un port on tornar? Ens cal potser posar-nos sota la llum maragda que desprèn Islàndia per sentir-ho ben a fons sense fugir-ne?. Apretat per les preguntes del Jordi en Jaume ens explica que inclou referències a pintures o músiques com un pintor que fa servir els diferents tons de colors per a mostrar sense massa elements allò que vol explicar de cada personatge. No són cites saberudes ni pedants, ni llistes que mostrin “mira quantes coses sé”, senzillament són una forma de perfilar millor l’ànima dels personatges.
Per anar acabant ens diu que li agrada escriure, que és un esforç que dóna fruits i no entén que hi hagi qui de cop amb els nous caramels de la modernitat com són l’ús de la Intel•ligència artificial, hi hagi autors de renom que creguin interessant fer que aquesta els escrigui la novel·la.
La IA com a eina segur tindrà un lloc però vendre una obra feta amb IA com a pròpia, per ell sempre serà un frau. Escriure precisa de l’esforç de posar-se davant del full en blanc, ordenar o desordenar idees i plasmar la sedimentació de la vida, l’experiència que en definitiva és allò que li demanem a una novel·la, que ens ajudi a entendre el que ell descriu com “fer entrar la vida real als móns descrits”, ni sentimentalisme, ni fredor. VIDA.
Us convidem a buscar a la vostra llibreria de referència el IXè Premi Novel·la Empordà, Sota una mateixa tempesta, de Jaume Benavente. Un cop llegida, us mirareu el món amb una altra mirada, amb llum maragda.
