El Museu del Castell de Peralada mostra per primer cop en 90 anys part de la col·lecció d’art oriental que Damià Mateu va reunir entre el 1932 i el 1935. El conjunt està format per 185 peces del miler que Mateu va col·leccionar i dipositar al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes, fins a l’esclat de la Guerra Civil.
Amb la guerra, les peces es van traslladar a Olot i la família no les va poder recuperar fins una dècada després, quan Mateu ja era mort. El llegat es va repartir en cinc parts entre els cinc germans. La que es podrà visitar ara forma part de la que va rebre Miquel Mateu. Entre les peces, hi ha objectes d’entre els segles X i XIX.
La col·lecció d’art oriental és una de les més desconegudes del patrimoni artístic del Castell de Peralada, ja que no està instal·lada dins el recorregut del Museu. L’origen de la col·lecció és fruit de la iniciativa de Damià Mateu, que va decidir adquirir aquests objectes, en forma de mecenatge, per dipositar-los en museus de Barcelona. En aquell moment, a Europa i als Estats Units aquest tipus d’art estava en plena efervescència, però Mateu considerava que a la seva terra, Barcelona, no tenia la importància que li pertocava. Després d’un primer intent perquè fossin el museu qui les adquirís, va decidir prendre la iniciativa i va començar a fer les primeres compres l’any 1932 i les va mantenir fins a la seva mort, l’any 1935.
La col·lecció es va incorporar en forma de dipòsit al Museu de les Arts Decoratives del Palau de Pedralbes, on va arribar a ocupar cinc sales. En total, comptava amb prop d’un miler de peces, però l’exposició va durar pocs mesos. L’esclat de la Guerra Civil va obligar a traslladar-les, com d’altres obres de l’art català, a Olot i no va ser fins deu anys després que la família, hereva de Damià Mateu, les va poder recuperar.
Es va dividir en cinc parts, una per a cadascun dels germans. La que des d’aquest dissabte es podrà veure a la biblioteca del castell és la que va rebre Miquel Mateu. En total, hi ha unes 185 peces, juntament amb documentació i llibres que els contextualitzen. Molta d’aquesta documentació està escrita a mà o mecanografiada, amb descripcions de les peces, arguments de compres o apreciacions sobre el valor de les obres. Mateu va arribar a elaborar llibres enquadernats amb la correspondència de les adquisicions. Un llegat que testimonia i inventaria el patrimoni.
Entre els objectes, abunden els d’origen xinès, però la col·lecció també compta amb peces de manufactura japonesa i del sud-est asiàtic de països com Cambodja o Tailàndia. En són alguns exemples, objectes d’art Kmer. De fet, Mateu va ser un dels primers a adquirir peces d’aquest estil a Catalunya. N’hi ha des del segle X fins als segles XIX.
Una talla búdica xinesa d’entre els segles VII i X; peces de porcellana o d’ivori; una campana Txong xinesa dels segles XIV-XV o un tapís de la Xina dels segles XVII i XVIII són alguns dels objectes que es podran veure en aquesta exposició. També s’hi pot veure un porta té del segle XVI; 16 làmines xilogràfiques fetes sobre paper d’arròs o lleons Fô provinents de la Xina. Es tracta de peces de gran valor que Mateu va adquirir en origen o a través d’intermediaris, convertint-se en un dels primers a dur objectes d’aquest tipus a Catalunya.
La conservadora del Museu Perelada, Susana García, destaca la importància de la mostra, exposada al castell per primer cop 90 anys després que es veiés a Pedralbes. La biblioteca de la fortalesa la permetrà visitar fins al desembre d’aquest any.
Una peça de la col·lecció adquirida a subhasta
A més, la directora del Museu Perelada, Maribel González, ha explicat que recentment han pogut recuperar una de les peces que formaven part d’una de les cinquenes parts de la col·lecció repartides entre els germans. La van adquirir en una subhasta per Internet i es tracta d’un cap búdic de pedra basàltica del segle X-XI de Siam.
Importants col·leccions
El convent del Carme acull el Museu del Castell de Peralada. Les col·leccions que la integren van ser creades per Miquel Mateu arran de la compra del castell l’any 1923. Com a bibliòfil, destaca especialment la biblioteca patrimonial que compta amb més de 100.000 volums i col·leccions excepcionals com la de Cervantes, amb un miler d’edicions de El Quixot, entre d’altres. També destaca la col·lecció de vidre formada per més de 2.500 peces des de l’Egipte dels faraons fins al segle XIX. Les col·leccions de pintura i escultura, a més, vesteixen el claustre i l’església i artistes com Hans Memling, Petrus Christus II, Rubens, Sánchez Coello o Fillipino Lippi es poden veure exposats en diferents dependències.
