Baix Empordà.- Ja es poden consultar en línia i descarregar en pdf els números “Torres de guaita” de Revista del Baix Empordà i “Temps de fruita” d’Empordà Gastronòmic, publicats originalment el mes de juny de 2018.
Amb textos de Marc Auladell, Joan Botey i Serra, Josep Falgueras, Glòria Jara, Ramir Lacasa, Esther Loaisa, Gabriel Martín Roig, Rosa M. Masana, Joan Molla, Jaume Noguer, Evarist Puig, Joan Serra i Narcís Subirana, “Torres de guaita” proposa una rigorosa aproximació a un dels elements patrimonials més característics del litoral del Baix Empordà, record d’un temps en què el Mediterrani era un mar inhòspit poblat per temibles pirates i corsaris que tenien atemorits els habitants dels pobles de la costa.
Molt temps abans d’adquirir una funció més estrictament defensiva i de vigilància, però, aquestes atalaies situades en els punts elevats amb major visibilitat del nostre territori també van tenir uns usos diferents, relacionats essencialment amb el comerç. Moltes d’aquestes construccions van desaparèixer fa tants anys que el seu record s’ha de buscar en llibres d’història, com la torre de Sa Punta de Palamós o la torre de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols. Algunes d’elles s’han restaurat recentment i ja es poden visitar –la Torre de les Hores, únic vestigi del Castell de Pals–, mentre que d’altres formen part de masos o masies reformades amb una funció radicalment oposada a aquella per la qual van ser construïdes. Malgrat haver estat declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, però, són diverses les torres de casa nostra que es troben en un deplorable estat d’abandó: la torre del Mas Pepó de la Fosca, ja gairebé esfondrada del tot, la torre del Mas de la Pietat de Palamós, les restes de la Torre de Castell Barri de Calonge, la Torre Moratxa o Borratxa, a Rocamaura, o la Torre dels Moscats, mig amagada en un camp d’oliveres prop de la carretera entre Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Aquest número de Revista del Baix Empordà, com és habitual, es complementa amb articles independents sobre diferents aspectes de la cultura, la història, la natura, el patrimoni i les tradicions de la comarca, entre els que destaquen “El jaciment de Sidillà comença a desvelar els seus secrets”, de Pau Roig, “Joan Cebollero Bayona, el príncep de les postals”, de Pere Barreda, “Els ploms d’Ullastret”, de Manel Ferreres Vidal, “Joan Carandell i Pericay i l’Empordà”, de Narcís Subirana, o “Els xoriguers, guardians de les torres de guaita”, de Jaume Ramot.
Per la seva banda, “Temps de fruita”, amb articles de Jaume Fàbrega, Enric Herce, Georgina Regàs i Montse Molla, posa en valor les fruites i verdures, pilar bàsic de dieta mediterrània especialment pel que fa a l’alimentació infantil. Per això, no és estrany que constitueixin un dels eixos fonamentals de dues de les iniciatives gastronòmiques més importants dels últims anys a casa nostra: la Fira “L’Empordà, cuina i salut” de Torroella de Montgrí, que té com a principal objectiu posar en valor els beneficis per la salut d’una alimentació conscient i de qualitat, de Km0 i slow food, i el “Xics Gastronòmics”, la Quinzena Gastronòmica Infantil de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, que vol difondre la importància dels aliments en relació amb la salut en general posant en valor el menjar de qualitat nutritiu, pròxim i casolà.
Empordà Gastronòmic compta també amb entrevistes amb Jordi Vallespí, xef del restaurant Pahissa del Mas… de Pals, i Laura Vicente i Jordi Simón, del Restaurant Dvisi de Palamós, així com amb suculentes receptes firmades per alguns dels més prestigiosos cuiners de la comarca, com “Magret d’ànec amb prunes” (Enric Herce del Restaurant Aurum de Platja d’Aro), “Fals recuit de drap” (Tomàs Brull del Restaurant Dvisi de Palamós), “Tàrtar de remolatxa amb flors i fruits de saüc i gelat de recuit de Fonteta” (Iolanda Bustos del Restaurant La Calèndula de Regencós) o “Chocorange” (Quim Casellas del Restaurant Casamar de Llafranc). El número es completa, entre d’altres, amb una entrevista amb David Saavedra del Celler Viníric de Calonge i amb un sentit homenatge a Eduard Puig Vayreda firmat per Xavier Albertí, president del Consell Regulador de la DO Empordà.
Deixa un comentari