Empordà.- Una recerca de l’enòleg i sommelier, Jordi Esteve, i de la fotògrafa i sommelier, Clara Isamat, ha permès localitzar una quinzena d’antics cellers construïts en cases particulars als municipis de la Serra de l’Albera, a l’Empordà.
L’estudi s’ha elaborat durant els últims dos anys gràcies al finançament de la beca Eduard Puig Vayreda, que promou projectes d’investigació inèdits al voltant de la vinya i del vi de l’Empordà.
La investigació ha permès identificar i inventariar els cellers particulars que encara es conserven a les localitats de Cantallops, Capmany, Masarac, Garriguella, Rabós d’Empordà, Espolla i Sant Climent Sescebes. De la quinzena de cellers inventariats, n’hi ha sis que encara fan vi i la majoria formen part del Consell Regulador de la DO Empordà –Martí i Fabra, Castelló Murphy, Bodegas Trobat, Pujol Cargol, Can Torres i Santamaria–. Els altres nou van deixar d’elaborar vi a mitjans del segle passat, bé per la falta de relleu generacional a les famílies dels viticultors o en altres casos pel trasllat de la producció de vi a les cooperatives del municipi.
Segons es detalla a l’estudi, cada antic celler té una estructura única però tots ells comparteixen elements comuns. El celler sempre estava situat als baixos de la casa on també se situaven la cort del porc, l’espai del matxo i el material agrícola, com el carro. Eren espais petits, però ben aprofitats.
Les botes eren principalment de castanyer i de diferents capacitats, des de mig bot (30 l) fins a un bocoi (600 l). L’estudi també ha permès localitzar tines picades a la pedra, les més antigues, i tines d’obra, construïdes a partir dels anys quaranta que es feien servir per fer la fermentació macerant el raïm. Fins i tot s’han trobat cups soterrats de volums importants.
S’usaven varietats concretes per elaborar cada vi: la carinyena negra pel vi negre; el lledoner blanc i roig per a la garnatxa, el ranci i el vi blanc, i el moscatell per a la mistela. El vi es venia al detall. L’elaboració de vi i d’oli i la producció de productes de l’hort eren la base de les economies familiars.
Basat principalment en els testimonis dels actuals propietaris dels cellers, la recerca permet preservar la memòria històrica i d’una arquitectura així com d’una activitat econòmica i social vinculada amb l’elaboració de vi en habitatges particulars. Els autors han recollit la seva investigació en el llibre Antics cellers de l’Albera, que també inclou un glossari de lèxic rural i tradicional, així com material gràfic històric i actual dels cellers. La publicació es pot descarregar al web de la DO Empordà clicant en aquest enllaç.
Tresors ocults
“La beca Eduard Puig Vayreda ens ha donat l’oportunitat de buscar, investigar, documentar i preservar, tresors ocults en els baixos de les cases dels pobles de l’Albera, que són patrimoni vitivinícola de l’Empordà. Un patrimoni ocult, que per tenir-ho tan a prop, no s’ha valorat i no se li ha donat suficient importància. També hem parlat amb els nostres avis, que són memòria històrica i una part molt important del treball. Gràcies a ells i elles, hem pogut recuperar el patrimoni oral”, expliquen els autors, que afegeixen: “El valor de les coses materials depèn de qui les miri i de la capacitat de veure més enllà de l’objecte. Per això és tan important la mirada, que en el nostre cas ha estat curiosa i inquieta i observem amb ànsies de saber, de conèixer, de preservar un llegat que es perd i compartir-ho”.
Els autors
Jordi Esteve és tècnic enòleg agroalimentari i sommelier. Ha treballat a cellers de l’Empordà, Xile, Califòrnia i Itàlia. Des del 2015 dirigeix Rims, vins i vinyes, una petita explotació de vinya i elaboració de vins ubicada a Rabós d’Empordà. És també coorganitzador d’esdeveniments vinculats al vi, com ara el ViSwing o la fira Contraban. Clara Isamat és fotògrafa i sommelier que, durant els últims anys, ha dirigit i produït diversos documentals vinculats al vi, com ara Fermentación Espontánea o Revolución Líquida. Així mateix, assessora sobre vins, organitza tastos i conferències sobre aquesta temàtica.
