Ramir Lacasa
Palafrugell.- La fotografia que mostrem s’identifica per les sigles ATV, que corresponen a l’editor-impressor de targetes postals Àngel Tolrà Viazo (1867-1956), artífex que imprimia les imatges mitjançant la tècnica de la fototípia, però no va ser captada per ell, ja que no era fotògraf, sinó que deu ser feta per algun dels seus col·laboradors.
En la majoria de postals no solia figurar el fotògraf, sinó l’editor, i quan es donava aquesta circumstància l’autor romania en el més complert anonimat. Pel número de sèrie que du la postal, la fotografia podia haver estat presa l’any 1910 o 1911, època durant la qual va tenir d’ajudant el fotògraf francès Lucien Roisin (1876-1943), parisenc amic dels germans Lumière, als qui Roisin va comprar la seva primera màquina fotogràfica, i amb la que va continuar treballant durant els anys inicials de la seva estada a Barcelona.
És una fotografia que ens recorda precisament la primera pel·lícula de la història dels germans Lumière, “La sortida dels obrers de la fàbrica” feta a Lió l’any 1895, o una altra imatge de composició semblant, en aquest cas en suport fotogràfic, de l’enginyer i fotoperiodista Frederic Ballell (1864-1951) presa l’any 1903 a La Maquinista Marítimo Terrestre de la Barceloneta, a la sortida dels obrers de la factoria. En el nostre cas es tracta de la fàbrica local suro-tapera Miquel, Vincke & Meyer, i això ens porta a la segona de les fotografies, ja que és un calc de lloc i tema de la primera.
El fotògraf autor d’aquesta altra imatge és el palamosí Amadeu Mauri (1862-1933).
La presa de les imatges no deu diferir amb gaire temps l’una de l’altra, les indumentàries entre els homes i els pentinats i vestits entre les dones que apareixen en ambdues fotografies són molt similars, i no hi cap referència urbanística o arquitectònica que ens pugui aportar proves per a una datació precisa, sense atrevir-nos a precisar quina de les dues fotografies és més antiga.
La fàbrica surera Miquel, Vicke & Meyer era una notable indústria de consideració internacional. L’organització de la fàbrica, molt encertadament dirigida, va ser de les pioneres en adoptar l’energia elèctrica per l’accionament motriu de les màquines, modernització que la convertiria en la major surera d’Espanya i en una de les primeres en la indústria mundial suro-tapera, una força productiva que l’any 1903 tenia 300 treballadors i que la duria a tenir fins a 1.500 operaris el 1914.
Una notable diferencia està en els diferents moments del dia en què van ser fetes. En la primera imatge s’aprecia l’inexistència d’ombres de la gent, però a sobre de les façanes es veuen les que projecten tènuement els edificis situats al costat esquerre de l’observador, els del costat de ponent; per tant, la fotografia va ser feta a la sortida dels obrers en el torn de tarda. A l’altra fotografia, la d’en Mauri, es marquen perfectament les ombres curtes de la gent i les dels voladissos i cornises de la façana, senyal inequívoc que el sol està en una posició propera al seu zenit i per tant és en aquest cas el torn del matí el que està sortint de la fàbrica.
