Girona (ACN).- El 91% de les famílies gironines que han estat ateses per la Creu Roja arran de la pandèmia no té la seguretat de poder omplir la nevera.
Es tracta del percentatge més alt a Catalunya, que se situa gairebé 30 punts per sota. A més, cal tenir en compte que el 6% té l’anomenada inseguretat severa, o el que és el mateix, que un menor es queda sense poder fer un àpat, per falta de menjar. El cop que ha significat la Covid-19 ha constatat també que la meitat de les famílies que acudeixen als centres que Creu Roja té a les comarques gironines no tenen un ingrés “estable“. De fet, el coordinador provincial de l’entitat, Jordi Martori, reconeix que té a veure amb la dependència del sector serveis i espera que aquesta situació no es “cronifiqui“.
El tercer informe de la Creu Roja sobre l’impacte que ha tingut el coronavirus a les llars gironines revela que nou de cada deu persones ateses per l’entitat no saben si tindran prou menjar per alimentar les seves famílies. Es tracta d’una xifra molt per sobre de la mitjana catalana, que se situa en el 66%. Val a dir, però, que la inseguretat severa –en què un menor es queda sense poder fer almenys un àpat– a Girona es troba en el 6%, una de les més baixes de Catalunya. “És una dada que ens dona una mica d’oxigen dintre de la part dolenta“, remarca la tècnica de l’entitat, Pilar Millan.
Una de les propostes de Creu Roja per donar resposta a aquest fet ha estat el repartiment de targetes per poder anar a comprar en supermercats determinats. En total, se n’han donat 5.174 a diverses famílies de la demarcació, amb imports que van dels 75 als 125 euros, en funció del grau de necessitat.
Aquestes targetes han suposat una despesa d’1,2 milions d’euros (MEUR), repartits en dues fases: de gener a juny amb un import de 800.000 euros i els 400.000 restants de juliol a octubre. A banda, l’entitat del tercer sector ho ha complementat amb ajudes a la compra de bolquers per a nadons i l’assessorament per a nouvinguts.
I és que aquest ha estat un dels factors determinants durant la pandèmia. Un 46% de les persones que han anat a buscar ajuda a la Creu Roja mai abans s’havia vist obligat a anar a cap entitat social. En aquest sentit, el coordinador provincial, Jordi Martori, remarca que una de les funcions principals que han fet amb aquestes persones ha estat l’acompanyament, per explicar-los on havien d’acudir per rebre les ajudes.
Martori assenyala que les que donen des de la Creu Roja haurien de ser “puntuals“. “No podem ser algú més que dona una prestació. El que hem de fer és assessorar i donar consells, perquè el que també hem comprovat que hi ha un desànim entre les persones que atenem“, assenyala.
La meitat de famílies no tenen un ingrés estable
Un altre dels punts que preocupa la Creu Roja a Girona és que la meitat de les famílies que atenen, no disposen d’un ingrés mensual estable. Una xifra que se situa molt per sobre de la mitjana catalana que està al voltant del 33%. Martori reconeix que això es pot deure en bona part a la dependència del sector serveis i del mal que ha fet el tancament d’establiments i la caiguda del turisme, especialment a la costa.
El coordinador provincial de Creu Roja, però, confia que aquesta situació no es cronifiqui i que progressivament vagi baixant el nombre de persones que no necessiten recórrer a l’entitat per omplir la nevera. “Esperem que amb la recuperació això vagi a la baixa“, assenyala.
Si en anteriors informes de l’entitat el sou continuava sent la principal font d’ingressos d’algunes famílies i es parlava de “treballadors pobres“, ara Martori alerta que el principal recurs econòmic de les que van a les seus de la Creu Roja són les prestacions que reben. “Això no ofereix unes bones expectatives“, ressalta.
Aquesta dada explica, en bona part, que un 66% dels gironins que han demanat ajuda a l’entitat depengui dels aliments que els subministra Creu Roja. Cal tenir en compte que es tracta, en la majoria de casos, de famílies de quatre membres o més.
Tot plegat ha suposat un pressupost extraordinari per a l’entitat de 2.559.620 euros a les comarques de Girona. La principal partida ha vingut de fons públics i una part de privats.
