El confinament municipal deixa restaurants dels pobles gironins sota mínims o els obliga a tancar

Cantallops / Lladó / Sant Gregori (ACN).- Les noves restriccions per contenir la pandèmia del coronavirus inclouen el confinament municipal durant tota la setmana.

A la pràctica, això posa dificultats afegides per als restaurants i establiments dedicats a l’hostaleria dels pobles petits i rurals. S’han quedat sota mínims però alguns negocis –la majoria familiars– han decidit mantenir-se oberts mentre que d’altres, s’han vist abocats a tancar. És el cas del restaurant El Racó d’en Pep de Sant Gregori. Diuen que els números no els surten i que, a partir de demà, abaixaran la persiana. En el seu cas, la majoria de la clientela prové de Girona.
Alguns propietaris, com en Nisu Castello de Can Pau de Cantallops critiquen que el Govern no hagi tingut en compte la seva peculiar situació –en molts casos estan ubicats en pobles de menys de 200 habitants– a l’hora de fixar les mesures: “Suposa matar els negocis“.
Els negocis de l’hostaleria afronten les noves restriccions després de mesos amb tancaments intermitents i una disminució de la clientela. Als pobles petits, a més, a aquesta situació s’hi suma el baix nombre d’habitants que dificulta encara més que puguin subsistir només amb els seus habitants.
La situació aboca a alguns establiments gironins situats en municipis rurals a tancar o bé a obrir sota mínims. És el cas del restaurant Plaça de Lladó. La seva propietària Alba Asparó diu que durant la primera i la segona onada van acceptar amb resignació les mesures però que ara la cosa ja comença a ser greu.
En el seu cas, es tracta d’un negoci familiar i la seva idea és mantenir-se oberts fins l’últim moment. Només hi treballen ella i el seu marit i també tenen una treballadora, a qui han posat en ERTO cada vegada que han hagut de tancar. “Si pleguem, plegarem tots“, diu.
Al seu entendre, la mesura que els permet obrir només unes hores al dia és, en realitat, un “tancament a mitges” per “no dir la paraula confinament total“. “Hem de viure amb la gent d’aquí i treballadors però molts estan fent menys hores o estan sense feina i no surten massa“, explica.
En un dia normal, abans feien unes 40 persones durant el servei però ara hi ha dies que en tenen només cinc. “No sé fins quan podrem subsistir“, afegeix.

“És fatal”
Un cas similar és el del restaurant Can Pau de Cantallops. Abans, en un dia d’entre setmana podien arribar a servir entre 70 i 90 persones. “Avui tenim un client i amb una mica de sort potser en tindrem dues“, assegura el seu propietari. “Aquesta nova restricció per a la gent dels entorns rurals és fatal“, afegeix. Creu que caldria fer com han fet altres països com França o Alemany on han establert radis més grans.
La situació també els ha obligat a reduir la plantilla, de 20 treballadors a quatre i a posar-los en ERTO. Castello diu que la seva intenció és aguantar perquè també són un negoci familiar però admet que tot plegat ho posa molt “complicat“.

Un tancament “encobert”
El mateix li passa al restaurant Can Mach de Tapis, a Maçanet de Cabrenys. En el seu cas, amb l’afegitó que en aquest municipi només hi viuen una desena de persones. Amb el confinament comarcal, ja havien perdut clientela però arribaven a fer unes 40 persones entre setmana i 80 o 90 el cap de setmana.
Aquest divendres, ha tingut dues taules de quatre persones i ha hagut de tornar a posar tot el personal en ERTO, tot i que “tampoc estan cobrant“. Només hi queden ella i el seu marit i esperaran a veure què passa durant els propers dies per decidir si continuen oberts o tanquen.
La veritat, no sé perquè volen que tinguem obert“, diu. I és que com els altres dos restaurants, assegura que no s’ha tingut en compte la situació dels municipis petits i diu que això és “el pitjor” que els podia passar.

Forçats a tancar
Avui és l’últim dia que hem treballat“, han explicat els propietari d’El Racó d’en Pep, Josep Roca i Joana Costa. El restaurant està ubicat a Sant Gregori, un poble situat a uns set quilòmetres de Girona, i el gruix de la seva clientela habitual prové del Gironès. “Amb el confinament comarcal podíem aguantar oberts però, limitant-nos així el ventall de la clientela, ara ja no“, ha apuntat Roca.
Tot i que mantenen comensals de Sant Gregori, remarca que no són suficients per suportar les despeses que suposa obrir. Per això, a partir de demà, els cinc treballadors fixes hauran d’anar a l’ERTO i els dos propietaris, com a autònoms, restaran “a l’espera” sobre possibles ajudes i el calendari que els permeti reobrir. “Si després d’aquests dies la situació millora i passem a confinament comarcal, podrem tornar a treballar“, ha explicat el propietari.
La situació també afecta als treballadors extra que hi anaven a donar un cop de mà els caps de setmana, quan solien tenir més clients. El restaurant, amb les restriccions al 30%, pot arribar a donar menjar a unes 70 comensals complint les mesures de seguretat per frenar la propagació de la Covid-19.
Durant el Nadal i abans de les noves restriccions, Josep Roca concreta que havien pogut treballar ““, fins i tot amb les franges horàries: “El més important per a nosaltres és el confinament municipal, que és el que ens retalla el ventall de clientela, si poguéssim tenir clients de la comarca i mantenir les franges, firmaria ara mateix“. De fet, exposa que la Vall del Llémena té molts restaurants tot i ser pobles petits perquè, estant a pocs minuts de Girona, “és com si te n’anessis a mitja hora de qualsevol gran ciutat“.
Per adaptar-se a la situació de pandèmia, els propietaris del restaurant s’han “reinventant” convertint una zona d’aparcament en terrassa que ha permès “salvar l’estiu” i millorant la climatització d’un dels menjadors on abans solien fer àpats per a colles. Ara, subratlla Roca, només queda estar “a l’espera” per saber quan podran tornar a encendre els fogons.

Tags: Comarques gironines, confinament, coronavirus, gastronomia, municipis petits, queixes, restauració, restaurants, restriccions, Salut, societat

2 comentaris. Leave new

  • El meu marit i jo tenim una Casa Rural (habitació i esmorzar) i el nostre negoci és el nostre únic ingrés. No sabem quant de temps podem continuar així. Hem de pagar Seguretat social i tots els altres costos cada mes, però pel que sembla no entenen el que significa Seguretat social perquè sense ingressos ningú sobreviu. La salut física és important, però no menystingueu la salut mental.
    Disculpeu si el meu català no és perfecte, però som belgues de cor català que vivim i treballem aquí.

    Respon
  • Al igual que la Sylvia, nosaltres tenim una casa de Turisme Rural al Baix Empordà i és el nostre únic ingrés. Amb les restriccions de mobilitat municipal no podem treballar. El nostre client no són els nostres veïns i tampoc podem oferir serveis per emportar. Una vergonya aquest tancament encobert. No hem rebut cap tipus d’ajuda. Únicament el paro d’autònoms durant els tres primers mesos del confinament on si ens van obligar a tancar. Desde llavors rés
    Una total vergonya.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Notícia anterior
L’Rt baixa lleugerament a 1,46 però el risc de rebrot s’enfila a 615 (+29), amb 49 nous ingressats i 12 crítics més
Notícia següent
Les llibreries no podran obrir aquest dissabte en no ser considerades establiments essencials

Vols estar informat?

Subscriu-te i rebràs les notícies de l’Empordà gratuïtament al teu correu.

Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Catalunya News

Segueix-nos

Instagram

També us pot interessar

Idiomes