Aquest dissabte al vespre el Museu del Suro de Catalunya ha inaugurat la nova exposició permanent, amb l’assistència de prop de 250 persones.
L’acte institucional ha estat presidit per l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, acompanyat del director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joaquim Borràs, la diputada d’Educació i Joventut de la Diputació de Girona, Mònica Alcalà, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà, Glòria Marull, i el director del Museu, Pep Espadalé, a més d’altres regidors del municipi i personalitats i empresaris del món del suro.
“Aquest Museu és un referent en el món del suro; es tracta d’un punt de referència en aquest àmbit i tothom que vulgui conèixer alguna cosa referent al suro ha de passar per aquí” ha destacat Juli Fernández Iruela, alcalde de Palafrugell. “A més, el Museu del Suro és una clara mostra de l’aposta de Palafrugell per fer de la cultura un element estratègic de futur”, ha conclòs l’alcalde.
Aquesta nova exposició permanent, holística i multidisciplinar es posiciona com una de les realitzacions més ambicioses i significatives del Museu, oferint una experiència estètica, emocional, experiencial, amb continguts fruit de la recerca més puntera, que defineixen el coneixement del món del suro en l’actualitat. En ella, abunden els audiovisuals, els espais interactius i molts sistemes actuals per fer de la visita una experiència única al voltant del suro.
També representa un pas important en el desenvolupament de la missió del Museu per la qual ha d’interpretar, exhibir i posar en valor el patrimoni material i immaterial vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya. Amb la seva tasca, també contribueix al desenvolupament social, cultural i econòmic de les comunitats del territori i alhora ofereix suport a l’educació formal i com a proposta d’educació informal; a més de ser una alternativa de creació, lleure, reflexió i intercanvi de coneixements.
El nou Museu s’ha finançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional, amb aportacions de l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya (Direcció General d’Administració Local i Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) i amb l’1% cultural del Ministeri de Cultura.
Les instal·lacions
Amb aquesta inauguració, s’obren al públic 1.200 metres quadrats d’exposició permanent, multiplicant per tres la superfície fins ara exposada, i es mostren al voltant de 700 objectes de tota mena, molts d’ells inèdits.
La nova exposició permanent, titulada globalment “La civilització del suro” està constituïda pels següents espais i continguts:
A la planta baixa
• Un audiovisual introductori anomenat “La revolució del suro”.
• L’exposició permanent amb l’espai dedicat als paisatges del suro, un altre espai dedicat al suro (obtenció, propietats i usos històrics) i un darrer espai on es mostra com el suro va ser més que una indústria, una cultura.
• Dos espais d’aprenentatge: el Minimón (per a mainada fins a 6 anys) i el Suberlab (laboratori del suro per a tota mena de públics).
• L’espai literasuro: concebut com un espai de repòs i de lectura dels grans escriptors que han tractat el suro: Pla, Gaziel, Bertrana, Massé, entre d’altres. Aquest espai és accessible també per a invidents.
A la planta pis
• L’exposició permanent es desenvolupa gradualment a partir de la seva evolució històrica des de l’inici de la manufactura a la robotització i els reptes futurs del treball del suro, prenent especial atenció a l’evolució de la societat.
• Hi ha un espai dedicat a la creativitat i l’artesania i, finalment, una zona de jocs en suro per a tots els públics.
La nova exposició permanent ve a finalitzar un llarg procés de trasllat del Museu del Suro a Can Mario, que ha durat més de dues dècades des de que es va iniciar la redacció del projecte arquitectònic del nou Museu, i més de tres dècades des de que es va tancar la fàbrica Armstrong. Es tanca així un projecte iniciat ja fa molts anys amb la creació de nous espais urbans, amb la rehabilitació de la fàbrica de Can Mario i amb la decisió de la seva reutilització com a Museu.
En les noves sales s’ha treballat especialment l’accessibilitat. L’exposició es pot veure en 4 idiomes, més llenguatge de signes en català i circuit específic adaptat per a invidents. En l’exposició, l’explicació del relat ha suprimit els textos escrits i es basa en un sistema d’àudio que permet escoltar sincrònicament amb quatre idiomes, adaptat també per a persones amb problemes auditius. Aquest sistema permet, a la vegada, recopilar les dades dels usuaris: els punts més usats, els que generen més o menys interès, el percentatge d’ús, etc… per poder renovar el relat a partir d’una informació objectiva. Aquesta és una iniciativa molt innovadora en el conjunt de les museografies dels museus catalans.
