Fomentar la cultura de l’aprofitament, generar un canvi de consciència per promoure un consum responsable, donar visibilitat a l’agricultura local i facilitar l’accés a les persones en situació vulnerable a una alimentació digna són algunes de les principals conclusions a les quals s’ha arribat durant una jornada celebrada a Girona que ha tingut com a fil conductor el malbaratament alimentari i les pèrdues d’aliments, així com els seus efectes socials i ambientals.
Organitzada per la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni, de la Universitat de Girona, ha servit per presentar la Fundació Espigoladors, una organització sense ànim de lucre que té com a objectius principals promoure accions a favor de l’aprofitament alimentari i el dret a una alimentació saludable i sostenible, al mateix temps que vetlla per a l’empoderament de col·lectius vulnerables. Aquesta associació, cada vegada més present a Girona, ha recuperat uns 3 milions de kg d’aliments en l’última dècada.
La trobada ha estat moderada per Mireia Pascual, coordinadora de la Càtedra de GCT. Ha comptat amb la participació de Cristina Cabot, coordinadora de la Fundació Espigoladors al Maresme i Girona, i també l’encarregada de desgranar les principals característiques d’aquesta organització, a part de posar al damunt de la taula quines conseqüències socials i econòmiques tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari, sobretot en el sector primari. Ha enumerat les accions que duu a terme la Fundació com a possibles solucions per minimitzar els efectes d’aquest fenomen i que s’impulsen a partir de diferents vessants: activitats als camps per recollir aliments, treballs de coneixement i recerca amb projectes d’altres països, una mirada més social per sensibilitzar les persones a partir del treball en centres educatius i un obrador que fomenta la inserció laboral i la transformació alimentària.
Xifres a tenir en compte i una problemàtica global
Definits com a punt de partida els conceptes de malbaratament alimentari (aquell menjar que està destinat al cos humà però que s’acaba rebutjant o se’n fa un ús alternatiu al llarg de tota la cadena de subministrament) i les pèrdues alimentàries (parts comestibles que queden en una explotació per tornar al sòl o per fer-ne compostatge), Cristina Cabot ha presentat diferents xifres que confirmen aquest fenomen com un problema global. Es calcula que més d’una tercera part dels aliments que es produeixen cada any al món s’acaba perdent o es malbarata en tota la línia alimentària. Això suposa uns 1.300 milions de tones anuals, amb un impacte de 3.300 milions de tones de CO2 alliberades. De mitjana a Europa, aquestes pèrdues tenen lloc sobretot en la producció agrícola (un 37%) i en la distribució i el consum (41%), fet que també es repeteix a Catalunya. Hortalisses, fruites i cereals són els aliments més afectats i les causes, en el sector primari, són múltiples: criteris estètics, incidències del clima, excedents o per la baixada dels preus. Ha explicat que “es malbarata quasi la meitat de la fruita i la verdura produïda, mentre que a Catalunya i també a la resta de l’Estat, més d’un 25% de la població viu en situació de risc de pobresa, amb dificultats per accedir a una alimentació saludable i sense oportunitats laborals. Les pèrdues i el malbaratament tenen implicacions socials, ètiques i ambientals molt greus. Per buscar solucions tenint en compte aquest context, fa poc més d’una dècada es va posar en marxa la Fundació Espigoladors”.
L’entitat va iniciar la seva activitat el 2014 i des d’aleshores treballa per prevenir i reduir les pèrdues i el malbaratament, visibilitzar la tasca del sector primari, promoure la cultura de l’aprofitament, sensibilitzar la ciutadania sobre aquest fenomen i generar oportunitats laborals per a persones en risc d’exclusió social. S’inspira en l’acció d’espigolar, una activitat tradicional que antigament es realitzava als camps a partir de la qual persones amb pocs recursos, sobretot dones i nens, recollien els excedents com ara espigues de blat, fruita seca o olives. La Fundació ho recupera per fomentar l’aprofitament dels aliments al sector primari i per facilitar l’accés a una alimentació saludable a tota la població. S’encarrega d’organitzar recollides de fruites i verdures que han estat descartades del circuit comercial, arribant a un acord amb el productor. D’aquesta manera, es redueix el problema i es sensibilitza sobre el valor dels aliments. Compta amb 3.629 voluntaris i en una dècada ha recuperat uns 3 milions de kg d’aliments. Col·labora amb 278 productors i a partir de les seves accions ha evitat l’emissió de 2.070 tones de CO2 i ha estalviat 2.002 milions de litres d’aigua. Activa en diversos punts de Catalunya, l’associació té cada vegada més presència a les comarques gironines, on hi creix de manera considerable amb 175 persones voluntàries i 12 productors compromesos en localitats com Ventalló, Montiró, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Albons, Crespià, Banyoles, Blanes, Maçanet de la Selva, Torroella de Montgrí i Girona.
Per a Cristina Cabot, “sempre se sol dir que a on més es malbaraten els aliments és a les llars i que els consumidors som responsables perquè, a l’hora de la veritat som els qui acabem triant si volem un enciam amb o sense taques. Però realment el problema va més enllà i hem d’assenyalar el sistema, que no funciona com ho hauria de fer. S’ha d’actuar i s’ha de fer des de la primera baula de la cadena. Per això anem als camps i espigolem. No només perquè no es llanci l’enciam de torn, sinó també per acostar la gent al sector primari i sensibilitzar sobre l’agricultura, una feina que considerem que no està prou valorada. Els qui hi treballen són els qui acaben pagant les conseqüències de tot plegat”. Ha afegit que “som una entitat que tenim molt en compte l’aspecte social i no ens centrem només en el reaprofitament dels aliments. També portem a persones en risc d’exclusió o usuàries de bancs d’aliments a ajudar-nos a collir productes. Volem sensibilitzar tot l’esforç que hi ha al darrere de qualsevol fruita o hortalissa i alhora generar espais de trobada perquè creiem que tothom ha de tenir una oportunitat”.
Ha explicat també que “nosaltres no hem inventat res perquè espigolar és una acció molt antiga que existeix des de fa centenars d’anys. El que fem és localitzar aquells camps sencers que no han collit algun producte en concret, sigui pel motiu que sigui, per anar-hi a treballar. Ho fem sempre a partir d’un conveni amb el pagès i també treballem amb entitats que ens ajuden a recollir els aliments. Hem donat de nou valor a l’acció d’espigolar gràcies a unes 3.600 persones que formen part de la nostra borsa de voluntaris. Nosaltres busquem els camps, però també ens avisen els pagesos, o tenim controlades a quines èpoques s’acaba un cultiu concret. Ens movem per arribar a tot arreu”.
Alimentació saludable, projectes de recerca i l’obrador
La Fundació Espigoladors no només duu a terme nombroses accions en diferents camps de Catalunya. Participa en projectes de coneixement i recerca europeus i també al continent africà, com ara una iniciativa al Senegal per conèixer quin és l’impacte social i ambiental de les pèrdues i el malbaratament en aquest país. L’associació treballa accions per sensibilitzar la societat a partir d’activitats de cuina sostenible i projectes educatius enfocats a les escoles, als instituts i a l’espai menjador dels centres, a part d’impulsar campanyes de divulgació. La vessant social també té un pes important en aquesta entitat, que promou una alimentació saludable i sostenible entre tota la població. “Menjar és un dret fonamental que hauria d’estar garantit per a tothom, però després de la pandèmia, la demanda d’ajudes en aquest àmbit s’ha vist incrementada un 40% només a Catalunya. Nosaltres proposem un model d’accés de tots aquests col·lectius a una alimentació digna”, ha dit Cabot.
Un dels pilars principals de la Fundació és l’empresa Es im-perfect, que es dedica principalment a la inserció laboral i a la transformació alimentària per garantir el dret a una alimentació saludable i sostenible per a tothom, creant oportunitats laborals per a col·lectius en situació de risc d’exclusió social. Es una marca de conserves vegetals, que s’elaboren en un obrador al barri de Sant Cosme, del Prat de Llobregat. Es tracta d’un espai d’inserció sociolaboral i d’innovació pel que fa a l’aprofitament alimentari. Allà, s’hi aprofiten fruites i verdures de proximitat que han estat descartades del circuit comercial, ja sigui per qüestions estètiques, caigudes de preus o excedents de producció. “A l’obrador les reinventem per donar-los un nou valor a través d’un model sostenible basat en l’economia circular, al mateix temps que oferim feina a persones desafavorides”. Des de la seva creació, Es im-perfect ha transformat 19.656 kg de fruita i verdura en nombrosos productes: patés vegetals de diferents sabors (carxofa, albergínia amb tàperes, pastanaga amb comí, ceba i poma, carbassó amb dàtils), melmelades, sofregit de tomàquet i compota.
