Baix Empordà.- Ja es poden trobar a tots els quioscos i llibreries del Baix Empordà els nous números de Revista del Baix Empordà i Empordà Gastronòmic, dedicats a “Quan feia fred” i “Terra d’embotits”, respectivament.
El número 75 de Revista del Baix Empordà dedica el seu tema central al fred i a la meteorologia, repassant episodis històrics tan recordats a l’Empordà com la nevada del gener de 1947, les gelades del febrer de 1957, amb temperatures que van arribar a –5 ºC, o la nevada de l’any 2010. Amb articles de Josep Falgueras, Ramir Lacasa, Glòria Jara, Rosa M. Masana, Evarist Puig, Pau Roig i Narcís Subirana, el monogràfic d’aquest mes de desembre també posa l’accent en l’augment gradual de la temperatura del planeta com a conseqüència del canvi climàtic que ja afecta, amb més o menys impacte, tots els racons del món. Ja està provocant l’elevació del nivell de mars i oceans, el canvi dels patrons de precipitació, l’augment en la intensitat del clima extrem, canvis en les collites, modificacions de les rutes comercials, el retrocés de glaceres i l’extinció d’espècies, entre molts altres efectes. Com alerta l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), catàstrofes naturals que fins ara es produïen una vegada cada 100 anys –com el temporal Gloria que va assolar la Península Ibèrica entre el 20 i el 23 de gener de 2020– podrien ocórrer cada any abans de la fi d’aquest segle.
La publicació, com sempre, es complementa amb articles independents sobre la cultura, la història, el patrimoni i les tradicions de la comarca, entre els que destaquen “Els canvis del poblament vegetal de les illes Medes en els darrers anys”, de Jordi Bou Manobens i Lluís Vilar Sais; “Lluís Molinas, records d’una postguerra”, de Jazmín Caballero; “L’Esquelet i la malastrugança de la Roca de la Bruixa”, d’Esther Reig del Campo; o “Can Torrades de Begur. Una càpsula del temps”, de Jorge Ríos Corral.
El número 21 d’Empordà Gastronòmic, per la seva banda, centra el seu interès en els embotits: segons l’historiador i escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega, els Països Catalans tenen, probablement, la producció més notable d’Europa d’embotits cuits no fumats d’Europa; els ibers, de fet, ja feien embotits –es considera que la llonganissa és l’embotit més antic de la Península Ibèrica–. Des de temps gairebé ancestrals als territoris de cultura catalana el porc es criava, es matava i s’elaborava a les cases de pagès com a referent ineludible de la dieta, al mateix temps que servia per “fer rebost” per a l’hivern. La llista d’embotits tradicionals de casa nostra és llarguíssima i constitueixen un autèntic patrimoni xarcuter que no es troba ni als països veïns d’Espanya o França, una tradició que els carnissers i cansaladers artesans d’arreu de Catalunya lluiten per seguir preservant: del Pallars al Pla de l’Estany a gairebé cada poble hi ha una carnisseria que fa els seus embotits, un fet únic a Europa.
La revista es completa amb entrevistes als xefs Carme Picas (El Ginjoler de Cornellà de Terri), Josep Maria Portas (Sa Cova de Platja d’Aro), Esteve Garcia Vilanova (La Jovita de Calonge) i Vicenç Fajardo (Saó Restaurant de Fonteta) i amb receptes exclusives dels millors cuiners de casa nostra: Tomàs Brull (La Cala Taverna de Palamós), Iolanda Bustos, Quim Casellas (Casamar de Llafranc), Adrià Rubio (L’Eixida de Peratallada) i Jordi Vallespí (Pahissa del Mas…). Tot plegat sense oblidar, ni molt menys, la creixent projecció dels vins de l’Empordà: un estudi encarregat a l’equip de viticultura de la Universitat de La Rioja ha constatat, sense anar més lluny, que l’àrea vitícola de Calonge és “un cas únic al món” per la riquesa del seu patrimoni genètic.