Santa Cristina d’Aro.- L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha instal·lat recentment nous plafons informatius a l’anomenada Ruta del Balcar.
senderisme
A peu pel Baix Empordà: La cista del bosc d’en Roquet, Font Josepa i Roca Alta
Pau Roig Ros
Seguint la GR-92.1 des de Romanyà de la Selva al Puig d’Arques i al Puig de la Gavarra, el punt més alt del massís de les Gavarres amb els seus 535 metres d’altitud, hi podem trobar una de les cistes megalítiques menys conegudes i també menys concorregudes del Baix Empordà, la cista del bosc d’en Roquet, descoberta per l’historiador Manuel Cazurro l’any 1912 i restaurada per Lluís Esteva i Cruañas durant la dècada de 1950. Seguint el mateix camí, però, també trobarem dues fonts: la Font de la Ruda, sense aigua i fins fa poc mig engolida per la vegetació, i la Font Josepa, anys enrere una de les més populars del municipi i objecte no fa gaires anys d’unes obres de restauració, així com un espectacular aflorament rocós amb vistes espectaculars de les Gavarres: Roca Alta.
A peu pel Baix Empordà: L’ermita de Sant Llop i el Dolmen dels Revolts de Torrent
Pau Roig
El petit municipi de Torrent el conformen aproximadament 8km² que s’estenen entre els darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i la vall de la riera de Torrent, a ponent del massís de Begur. Limita amb Palau-sator, Pals, Regencós, Palafrugell i Vulpellac, i el seu nucli urbà, a 44 metres d’altitud sobre el nivell del mar, el conformen una trentena de cases agrupades entorn del temple parroquial, documentat des del segle XIV però bastit al segle XVIII.
El Club Excursionista Els Perduts de Begur presenta el calendari de sortides per al 2020
Begur.- Les mines de Mont-ras seran aquest mes de gener les protagonistes de l’arrencada del calendari anual de sortides organitzat pel Club Excursionista Els Perduts de Begur.
A peu pel Baix Empordà: El dolmen del Cementiri dels Moros de Torrent
Pau Roig
Conegut pels propietaris del terreny –la família Geli de Begur–, el dolmen del Cementiri dels Moros de Torrent va ser publicat per primera vegada l’any 1923 per Salvador Raurich, que apuntava que podia tractar-se de tres tombes diferents.
A peu pel Baix Empordà: La Font de la Teula i el dolmen de la Vinya Gran (Palafrugell / Forallac)
Pau Roig
Construïda l’any 1907 i rica en ferro, La Font de la Teula va ser una de les fonts més populars i visitades pels habitants de Palafrugell durant la primera meitat del segle XX; restaurada no fa massa anys però una mica perduda –cap senyalització indica el recorregut i l’inici del camí va quedar bastant amagat amb les obres de l’autovia–, es troba situada en un paratge boscós dels últims contraforts del massís de les Gavarres en el seu descens cap a la costa. A uns dos quilòmetres de distància muntanyes amunt, perdut enmig del bosc, hi trobem el Dolmen de la Vinya Gran, un dels monuments megalítics més bonics però més desconeguts del Baix Empordà.
Presentació a Palafrugell de “Pedres venerables. Passejades amb història pel Baix Empordà”, de Pau Roig, vuitè llibre de la col·lecció Edicions de la Revista del Baix Empordà
Palafrugell.- Aquest proper divendres 13 de setembre a les 19.30 hores es presenta a la Biblioteca de Palafrugell el llibre “Pedres venerables. Passejades amb història pel Baix Empordà”, de Pau Roig, vuitè volum de la col·lecció Edicions de la Revista del Baix Empordà. La presentació anirà a càrrec de l’activista cultural, escriptor i periodista Lluís Molinas i Falgueras, i clourà l’acte Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell.
A peu pel Baix Empordà: Can Mont, el poblat ibèric i la torre de guaita medieval de Castellbarri, a Calonge
Pau Roig
Situat a uns 277 metres per sobre del nivell del mar, a l’extrem meridional del massís de la Creu, a la zona de Can Mont, limitat per la Vall dels Molins, el Pla de Cabanyes i les serres de Romanyà de la Selva, Castellbarri constitueix, més enllà de la seva importància històrica i arqueològica –consta de dues entitats diferents: un poblat ibèric que es remunta al segle VII aC. i les restes d’una torre de guaita medieval–, un mirador privilegiat de la vall de Calonge, la badia de Palamós i de bona part del Massí de les Gavarres. Tot i la seva proximitat amb les urbanitzacions Mas Ambrós i Vizcondado de Cabanyes, i la seva protecció com a Bé Cultural d’Interès Nacional (l’any 1985), segueix sense ser massa conegut i actualment roman en un estat proper a l’abandó, víctima de l’inexorable pas dels anys i de les inclemències del temps.
A peu pel Baix Empordà: del Coll de les Sorres a Santa Caterina del Montgrí
Pau Roig
El vessant est del massís del Montgrí es caracteritza per l’existència d’una àmplia zona de dunes de característiques particulars, localitzades especialment en el paratge del Coll de les Sorres.
Presentació a Palamós de “Pedres venerables. Passejades amb història pel Baix Empordà”, de Pau Roig, vuitè llibre de la col·lecció Edicions de la Revista del Baix Empordà
Palamós.- Dissabte 6 de juliol a les 19.30 hores es presenta al Museu de la Pesca de Palamós el llibre “Pedres venerables. Passejades amb història pel Baix Empordà”, de Pau Roig, vuitè volum de la col·lecció Edicions de la Revista del Baix Empordà. L’acte anirà a càrrec de l’activista cultural, escriptor i periodista Lluís Molinas i Falgueras.Llegeix més…
A peu pel Baix Empordà: el paradolmen del Mas Estela i el fals menhir de Llofriu
Per Pau Roig
A la part alta del Puig de la Cova de Llofriu (també anomenat Puig Granell o Puig Rosó), a aproximadament 200 metres sobre el nivell del mar, s’hi amaguen un possible paradolmen –anomenat Cova del Mas Estela, que tot i el seu nom no és massa a prop de la casa pairal del mateix nom– i un bloc de pedra natural que fins no fa massa temps es creia que podia ser un menhir d’època prehistòrica. És un paratge emboscat i encara força verge, situat al bell mig dels primers contraforts de les Gavarres en el seu camí natural cap al mar i amb una vista privilegiada de bona part de la plana de l’Empordanet.
